Trinxats és una petita perla del grau moderat. Dos tirades d’escalada esportiva sobre bon conglomerat, ens faran gaudir d’una escalada obligada, però mai exposada. Oberta per J.M. Alsina és una lliçó magistral de com ha de ser equipada una via d’aquest grau. Molt bona opció per acabar d’arrodonir un dia a Sant Benet.
La Redrum és una de les vies més repetides de Cap del Ras. Es tracta d’un itinerari de tall clàssic, que en la seva part baixa evita un parell de sostres i acaba sortint per dalt de la manera més directa. Com la majoria d’itineraris d’aquest sector la gran pega és la falta de continuïtat…
Just a l’esquerra de la popular Om Mani Padme Um de l’Agulla de l’Arbret trobem l’Aitor, una via d’un caire radicalment diferent i del tot recomanable. Al contrari que la seva veïna, l’Aitor és una via que conserva l’essència de l’escalada d’Agulles: escalada sobre plaques excel·lents, equipada per sota i amb les assegurances només allà…
Un dels trets diferencials de la Regió d’Agulles són les seves Arestes Brucs, vies obertes mirant al poble del Bruc, amb un atreviment i compromís que són patrimoni d’una època i d’una manera d’entendre l’escalada. Normalment són escalades curtes, que ens permeten combinar més d’una ascensió per jornada. La Saca Gran posseïx una de les…
En Joan Vidal va obrir aquesta via la tardor del 2008 amb una línia força lògica on hi predomina l’escalada artificial. Haurem d’esforçar-nos en algun pas llarg per poder gaudir d’un intens final per abastar el cim de l’agulla. La via es troba totalment equipada i tindrem ombra al matí i sol per la tarda.
Tot i que el nom ens pugui fer pensar el contrari la via ens ofereix una escalada fonamentalment en placa (només escalarem en diedre els últims metres del darrer llarg). Continua, ràpida i d’un grau assequible, la podriem comparar amb la propera Funció Clorofíl·lica però un xic més exigent.
La CADE de la Miranda de la Portella és una petita gran clàssica oberta fa més de 50 anys que transcorre pel vessant oest d’aquesta agulla. La via, tot i no ser gaire llarga, ofereix una escalada variada i espectacular, amb trams d’artificial, un ramonage 100% clàssic i algun passatge en lliure prou interessant. És…
La Xavi Rosell és una deliciosa via al vessant sud-est del Bisbe que pot recordar, per la seva estètica, la via Normal de la Bola de la Partió. Malgrat el seu curt recorregut ens ofereix un primer llarg en lliure sobre molt bona roca i una segona tirada amb un artificial d’allò més suggeridor. És…
Anar a Frares és sinònim de tranquil·litat; la llarga aproximació tira a molta gent enrere, però, per contra, ens ofereix uns paisatges i unes vistes que mai ens deixaran indiferents. La via Josep Rigol Romeu, oberta pels germans Masó, és una manera força agradable d’enfilar-nos dalt del cap de la Monja.
La Trompa de l’Elefant és un dels monòlits més característics de Montserrat. A les seves parets si han traçat línies que s’han convertit en grans clàssics de la història de Sant Benet: la Cerdà-Pokorski, l’Anglada-Guillamón, la Boy-Roca… Una altra clàssica que no pot faltar a la llista d’un bon montserratí és la GEDE, re-equipada pel…
La via ressenyada és una sencilla escalada unió de dos vies: la Bego-Kush, que arriba fins a la tercera reunió i va ser oberta l’any 1999 i la Miguel-Kush que va des de la r3 fins al cim de l’agulla. En total 240 metres d’escalada que no passen de IV+.
A la Miranda de Can Jorba trobem mitja dotzena de vies de dificultat baixa, encarades cap al sud-est, fet que ens assegura sol i bones temperatures a l’hivern. L’Andreví és una via de tall clàssic oberta pels germans Masó, lògica i amb roca prou acceptable. L’equipament, suficient, es pot completar amb algun tascó.
L‘avi trepador és una via que es travessa un seguit de plaques verticals de bona roca permetent-nos gaudir d’una escalada divertida i sense pretencions. L’itinerari està perfectament equipat amb espits, essent aquests més abundants a les parts més difícils. L’única pega és que no sigui més llarga, doncs se’ns fa curta. Escalada recomanable que es…
La Paret de la Codolosa forma un amfiteatre davant Collbató. En ella trobem força itineraris de dos o tres tirades de dificultat mitjana i amb bona roca en general. A l’extrem dret de la paret hi ha l’Alimera, una senzilla via de tres llargs, perfectament assegurada, ideal per tots aquells que comencin a fer de…
El Tossal de la Feixa es troba al sud-est de la Serra de Sant Joan. Són unes parets calcaries amb orientació sud. Es tracta d’un lloc tranquil amb una llarga aproximació a peu de via. La Via de’n Guillem és un itinerari “generosament” equipat d’un grau força assequible, que combina escalada lliure amb artificial.
La Miranda de Santa Magdalena és una paret cosida de vies, algunes encertades d’altres una mica dubtoses. D’entre totes, una de les clàssiques és la Canaleta de les Ninfes. Via que transcorre per l’evident canal que hi ha al mig de la paret. Originalment la via té tres tirades, però la última és recomanable no…
De la Miranda el Pas del Príncep en destaca l’espectacular vista que ens trobem quan arribem al cim: Agulles al fons, Frares en primer terme i tota la Serra de les Saleres a l’altra banda. La via Blava és una variant d’entrada de la via Dori. Es tracta d’una escalada senzilla, que concentra les màximes…
La paret del Grau és sinònim del calcari excel·lent. De totes les vies l’Àfrica és de les més senzilles. Tot i això és una via molt divertida i ràpida de fer, el que ens permet combinar-la amb altres vies de la paret.
La Magdalena Inferior és una agulla amb vies per les quatre bandes… Vies que molts cops es creuen i es trepitgen. La Rataplan, a la vesant nord és una via d’iniciació, sobre-equipada, ideal per perdre la por a fer de primer, però alhora, amb una línia molt maca i unes bones vistes sobre el Monestir…
Via totalment equipada que ens permet gaudir de la bona roca de la cara oest de La Pastereta. Ambient agradable, boniques dos primeres tirades, ombra al matí i sol a la tarda.
La Gorra Frígia és una de les Agulles més emblemàtiques de Montserrat i cita obligada per als bons montserratins. La primera gran ruta que es va obrir va ser la Haus-Estrems a l’any 45. De la ruta només en va quedar un article publicat a la revista del “Club Montañés Barcelonés”. La via de l’Adrià…
L‘Aresta Est de la Pastereta és una via senzilla sense cap dificultat tècnica ni cap compromís. Ideal per iniciar-se en via llarga, ens permet escalar als matins d’hivern amb un bon sol i a les tardes d’estiu amb ombra.
LDe les diferents parets de Coll de Nargó la paret del Grau és la més destacada. Amb un calcari excepcional hi ha obertes una trentena de vies. La Cainejo és una ascensió curta i ràpida, totalment equipada i amb les reunions rapelables; ideal per combinar amb altres vies de la paret.
La Roca Rumbau, o Roca del Moro com la coneix la gent d’Oliana, és una imponent cinglera de conglomerat que s’alça a ponent d’Oliana, tot just abans de l’embassament. Per desgràcia, el conglomerat que hi trobem, és en general, d’una qualitat molt discreta. Tot i així, “L’Aresta del Rumbau” ens permet fruir de l’escalada en…
L‘Agulla de l’Arbret queda a la part nord d’Agulles. Des del seu cim tenim una panoràmica immillorable de la regió. La via proposada ens permet fer una escalada senzilla i ben assegurada, ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg.
Dos coses fan interessants aquesta escalada: l’entorn de muntanya (2.520 m) i el tipus de roca, una pissarra de prou bona qualitat.